Bashituai+Tiger Leaping Gorge

Hola a tots de nou,

Portavem tres dies sense tenir internet, d'aqui que no haguem pogut actualitzar el blog ni aportar mes fotos. Per fi hem pogut recuperar-nos una mica avui a Lijiang, despres de tres dies bastant al limit.

 

Us haviem deixat a Shangrila. Despres de passar un dia sencer alla vam sortir de bon mati cami al Tiger Leaping Gorge, una especie de Gran Canyon (el riu circula a uns 2000m d'alcada, mentre que les muntanyes del voltant, que pugen totalment vertical, arriben a mes de 5000m.) Vam comencar agafant un autobus -si al que vam agafar se li pot dir autobus- que ens havia de fer mig cami (3hores), fins un petit poblet amb unes terraces de pedra calcaria semblant a les que existeixen a Turquia. Al bus vam coneixer tres parelles de catalans d'entre 30-40 anys que ens acompanyarien durant tot el dia.

 

LEs terrcaes eren curioses per sobre de tot. Pel lloc on eren i perque eren forca especials. De totes maneres la visita va ser rapideta, i vam baixar al poblet de Bashituai a dinar, acompanyats dels catalans. Despres de dinar van venir les negociacions perque els del poble ens baixessin en furgoneta al poble mes proper al Tiger Leaping Gorge, Daju. Des d'alla nosaltres haviem de comencar a caminar al dia seguent, i el grup de catalans havia de seguir fent cami cap al sur amb altres transports, sense passar pel 'canyon'.

El cabron de la furgo ens va deixar a un poble intermig, de tal manera que no vam tenir mes opcio que fer nit alla, en un antro qualsevol, tots juntets i ben avinguts.

 

Ens llevem el dia seguent a les 7 del mati, ens depsedim dels catalans i ens dirigim a l'infern que teniem per davant. Infern fisic, pero paradis en paisatges i bellesa. En resum: dos dies de travessa per muntanyots amb motxiles de 20kg a l'esquena. El primer dia vam caminar unes 7 hores fins arribar a un hostel en un punt intermig de la travessa, que per sort estava en un lloc fantastic i tambe estava net i cuidat. Les primeres pujades ja ens van matar, pero vam seguir fent l'home fins arribar mes o menys sencers al punt de descans. Alla, agafem forca, mengem i vam fer nit, pensant que el dia seguent ja nomes ens faltava disfrutar la baixada fins a la sortida de la gorja. El tema es que no era tot baixada ni molt menys, i el que havia de ser nomes un goig es va transformar en una petita tortura de 8h de cami. Insisitm, pero, en que les vistes eren alcuinants, i que ha estat una part fantastica del viatge.

 

Petit detall final: despres de les 8h baixada amb furgo fins a Lijiang. Ens trobem la carretera tallada i el condcutor es posa a fer invents per camins de fang per intentar poder avancar. Vam arribar a Lijiang passades les 21h, suficient per trobar un bon hostal on descansar tot el dia. Perque aixo es el que hem fet avui. L'Aleix i el Jordi han anat a passejar, pero un servidor no s'ha pogut ni moure. Ara acabem de sopar, i dema marxarem a mitja tarda cap a Guangzhou, on ens espera el Manu amb ganes, segur, de fotre'ns una mica de canya final. What happens in Guangzhou stays in Guangzhou.

 

Des de Guangzhou creiem que no podrem escriure al blog, aixi que aquesta sera probablement la nostra ultima entrada.

Ens veiem en breus!!!!

 

Petons a tots,

Els 3 petats de Lijiang 

Lijiang + Shangrila

Hola a tots,
Per on estavem? A Dali? Vam pujar ja fa 3 dies cap a Lijiang. Lijiang esta a 2400m, es una ciutat molt cuidada i plagada de turistes (xinesos la majoria, pero no per aixo deixa d'agobiar una mica). Tot son carrers estrets, rebossats de botigues, pero totes les cases estan cuidades i fetes amb l'estil tradicional Naxi (nomes la part vella, evidentment, declarat fa uns anys patrimoni de la unesco). I entre els carrers, canals on de tant en tant passen espelmes 'navegant'. 
Vam arribar-hi tard, i despres de negociar amb uns quants hotels en vam agafar un al costat de la placa central a un preu raonable. Despres, sopar i passejadeta per descobrir una mica l'ambient.

El dia seguent vam pujar a un poble proper, Baisha, que tot i ser mes petit i estar menys arreglat mante una mica mes l'essencia del tema, perque el turisme no hi puja. Alla el nostre compi Pejin va coneixer un parell de xinetes molt simpatiques que ens van acompanyar en la visita (una parlava angles, d'aqui que el Pejin s'hi pugues entendre tan be). Vam fer algunes compres al poble aquest, regatejant salvatjament amb un venedor caradura pero que tenia coses collonudes, i despres dinaret tambe molt bo (sempre amb les dues noies). Petita anecdota: mentre dinavem les noies juguen a endivinar la nostra edat. Resultat: Jordi,25; Tura,27; Pere,25; Pejin,35!!!!!!!!!!!!!!!!

A la tarda baixem a Lijiang, i visitem un palau precios i despres el mercat del poble. Especies desconegudes, verdures immenses, ous raros, i un ambient divertit. La nota negativa es que mentre passejavem vam abandonar les nostres amigues (elles compraven) i les vam perdre per sempre mes.... (el Jordi te el seu QQ, no problem). -QQ es el Facebook xino, la maxima atraccio que el Jorge ha trobat en aquest viatge- Posterior sopar i unes copes per despedir al Tura, que ens abandonava al dia seguent. El plan copes tambe va ser curios. Aqui la gent balla, de cop diuen algu pel micro i la pista es buida perque els del bar facin un show lamentable mentre els xinos piquen amb unes fustes contra les taules. I un altre detallet: sempre un policia a la pista de ball que encara no hem descobert que controla...

Al mati seguent visita a un parc de Lijiang que suposodament te unes vistes fantastiques, pero el temps no ens va deixar veure les muntanyes proximes. Despres del parc el Marc va agafar l'autobus cap a l'aeroport, i nosaltres vam anar a l'estacio per marxar cap a Shangrila.

 

Abans de marxar, pero vam dinar en una casa/hostal collonuda, on el Jordi es feia entendre amb la filla dels jefes perque li seguis ensenyant a fer anar el facebook xino en questio. Finalment, autobus cap a Shangrila. 200km fets en 6 hores. No afegire mes comentaris... Bueno, nomes la coneixenca d'un parell de jueves israelis que encara corren per aqui a Shangrila pero que no ens interessen massa.

 

Shangrila es un poble/petita ciutat collonut, molt tranquil, bastant de muntanya (esta a 3200m, per sort de moment sense que aixo ens afecti). Hi ha algun occidental, pero el turisme xines no arriba massivament com fins a Lijiang i s'esta molt millor. A mes esta tot prou cuidat tambe, tan carrers com bars, restaurant i hostals.

Avui ens hem llevat ja aqui, en un hotelet forca decent, i despres de l'esmorzar hem anat a visitar un temple budsita fantastic -de nom impronunciable- perdut en uns prats a uns 5km de la ciutat. Molt maco, ja ensenyarem fotos. I molt tranquil, sense turistes (una de curiosa, una xina de cop i volta se'ns ha posat a parlar en castella, es veu que viu a Gran Canaria). La tarda l'hem passat organitzant els proxims dies i donant votles pel poble. 

 

La veritat es que venen tres dies que prometen, pero ens guardem explicacions per mes endavant. Sortim dema ben d'hora. aixi que bona nit! Quan la connexio i l'ordenador siguin mes rapides prometem penjar alguna foto mes.

 

Records a tots dels -ara ja nomes-  3 de Shangrila.

Shilin + Kunming + Dali

Ja de tornada a Guilin, vam passar una tarda en aquesta ciutat mentre esperavem l'hora a la qual sortia el tren nocturn que ens va portar a Kunming. D'aquesta experiencia poca cosa podem dir: un compartiment amb quatre llits que podiem tancar a la nit i moltes hores estirats escoltant el soroll de les rodes en contacte amb les vies. Potser si que hi ha alguna cosa a destacar i es que la cultura culinaria xinesa penetra tots els ambits de la vida social, inclus els viatges, i es que a cada vago hi ha una petita font d'aigua bullint (aixi com un termo dins de cada compartiment) per poder barrejar amb els noodles dins els envasos de menjar precuinat i que era la base alimentaria de la major part dels xinesos del tren.

 

Just abans d'arribar a Kuming vam baixar a Shilin, o bosc de pedra. Es d'un parc natural que conte un gran conjunt de pedres (o potser monolits?) de grans dimensions de pedra calcaria i que sovint adopten formes que podrien recordar elements quotidians. Tan semblants com poden ser les constellacions i els seus noms. En certa manera podria recordar Montserrat pero ple de xinesos. 

 

A Kunming les hores han estat prou tranquiles ja que es capital provincial amb molta vida al carrer, pero no a l'estil de les grans ciutats del tipus Guangzhou o Hong Kong, sino mes comercial: petites botiguetes al carrer de tot tipus de productes, pells, mejar, herbes...Ja ens ha passat uns quants cops q se'ns acosta un o varis xinorris amb una camera de fotos i ens demana que ens fem una foto amb ell. Tenim dues teories, o be alguns d'ells no estan acostumats a veure occidentals i els hi fa gracia fer-se la foto o be ens confonen amb famosos! Yeah! (Aquesta 2a es bastant descartable). A la tarda de l'altre dia vam estar al parc i tranquilament vam prendre una cervesa, al mes pur estil tercera edat per fer temps abans d'un dels moments claus del viatge: sleeper bus.

 

Sleeper bus es una autocar on en lloc de seients hi ha lliteres, amb l'espai hiperaprofitat. diguem que no es un be de luxe sino mes aviat l'ultima alternativa despres de descartar el tren (tots els bitllets venuts) i l'autobus normal. Entrem doncs i trobem uns llits de metre setanta de llarg per uns 60 cm d'ample i comencen les bromes. Despres d'encaixarnos als llits comencem a sentir gent que s'escura el coll i escup per la finestra i seguim rient. Al final no se qui diu que estem viatjant com les grans estrelles de rock i que per dormir be hem d'adoptar la sensual postura de la maja desnuda, amb les cames a mig estirar, el brac darrera l'esquena i una mica incorporats. Convertits ja en models de Calvin Klein seguim rient com a imbecils fins que el conductor tanca els llums i ens obliga a dormir. 

 

Un cop arribats a Dali i havent trobat hostal, vam superar el cansament i, despres d'un contundent esmorzar, vam decidir anar cap a la muntanya. Dali es un poble en una plana bastant extensa delimitat per un llac i unes muntanyes que arriben als 4000m. Aixi doncs vam agafar un teleferic que ens va portar a mitja muntanya. Des d'alla vam fer un cami semblant a la carretera de les aigues, resseguint la muntanya molt planament. Despres de 14km i unes vistes bastant maques vam arribar a l'altre extrem a on hi havia un temple budista i vm agafar el telecadira per baixar fins al poble. Per la tarda, extremadament cansats vam donar una volta per Dali i els seus carrerons. Un centre historic bastant pintoresc pero molt turistic. Vam anar a visitar una de les poques esglesies catoliques de la xina i alla ens va rebre un dels sacristans. Ens va ensenyar les dependencies i la highlight del viatge va arribar quan el noi ens va preguntar si erem catolics i l'aleix li va respondre: no, no, ja tenim un lloc per dormir.

 

Despres de dutxar-nos i sopar (per 10e els 4) vam decidir fer-nos un massatge. Vam anar a un lloc a on els fan sord-muts i despres de 50min vam sortir com nous (tot i que aquest matiu ens hem aixecat tots com si ens haguessin tundat).

 

Avui hem visitat una zona de Dali que es diu les Tres Pagodes i un temple budista que queda a la falda de la muntanya. El temple es molt gran i tenia unes vistes molt maques sobre el llac.

 

Ara estem esperant el bus a Lijiang, la nostra propera parada ja a 2400m d'alcada.

 

P.D. De les pluges i inundacions ens n'hem assabentat a traves de mails vostres i internet. Aqui ens ha fet un temps molt bo o sigui q per aixo no patiu!

Hola de nou,
 
Primer de tot dirvos q lactuaitzacio del blog Guilin + Terrasses d'arros ha arribat dos dies tard per motius "tecnics". Dit aixo, us expliquem que hem fet aquest ultim parell de dies.
 
Ara mateix estem a Yangshuo, el principal desti tutistic intern dels xinesos. Es tambe el paissatge dels primers capitols de Bola de Drac. Basicament consisteix en muntanyes de roca no molt grans que s'enfilen molt verticalment. I d'aixo, moltes de seguides amb camps d'arros entremig i rius. La veritat es que es molt maco i idilic. Abans d'ahir vam baixar amb una barqueta de bambu pel riu Li en un viage organitzat per a xinesos. En el bus que ens va portar fins on s'agafava la barqueta un altre cop vam coneixer xinesos. Concretament xineses. Pel que sembla els hi fem molta gracia i som un element bastant exotic per ells. La veritat es que es veuen turistes, pero tampoc molts, i segurament no molts son accessibles com nosaltres. Doncs aixo, vam coneixer un grup de professores de parvulari  de Hainan que estaven lde viatge per aquesta regio igual que nosaltres. A l'hora de dinar ens van convidar i no van acceptar que paguessim res . Com tothom que ens hem anat trobant, molt amables i atentes.
 
Ahir vam llogar bicicletes i vam fer una excursioneta pels marges del riu Yulong. Anar en bici ens va permetre parar on voliem i ficar-nos mes entre mig dels camps d'arros on vam veure la els pagesos treballant i fent la collita. Aixo si, vam acabar amb el cul ben adolorit de la bicicleta ja que bastant tram de l'etapa va ser de pave. Ah, i l'Aleix va caure a la "cuneta" ! Es curios la naturalitat dels xinesos a l'hora d'establir contacte amb els occidentals. Un exemple podria ser la nostra arribada a un pont pel qual haviem de creuar i tot just estant a sobre ens comencen a apuntar amb pistoles d'aigua (molt llargues i amenacants) i ens disparen tot rient. Tal i com ja havia vist fer al noi que recollia els permisos de navegacio pel riu, el Marc va corrents i agafa un cubell d'aigua, el tira a l'aigua i el recull de pressa tot estirant de la corda lligada al cubell i aprofitant la indefensibilitat de les barques que passaven per sota el pont, en apareixer la barca els hi llenca tota la galleda pel cap. Tots riuen i ens tornen a amenacar amb les pistoles i un, en disparar, se li trenca la pistola i es queda de peu a la barca aixecant el brac i rient.
 
Avui marxem cap a Kunming amb un tren nocturn.
 
Una abracada xinorri a tots.
 
Els 4 de Yangshuo.
 
 
 

 

Guilin + Terrasses d'arros

Hola a tots,
 
Tenim un nou integrant al grup: el Pere ja ha arribat i per celebrarho vam anar a sopar a un restaurant amb un ambient realment xines. Sala gran, taules rodones, molt soroll, un plat, una tassa de te, un petit bol i els 快子 (bastonets). Menjar tipic cantones, molt plats, barreja de sabors, poca identificacio dels ingredients, preu final total per sis persones: 200 RMB (23 eurus).
 
Al mati seguent avio cap a Guilin i connexio directa amb el bus que ens havia de portar a les famoses terrasses darros (les fotos adjuntes son daquest lloc). 2 busos, 5 hores i arribem a les portes del parc natural. A la parada de LongShen sens acosta un fricando (paraula del tura per anomenar els freaks, el mes gran dels quals hem vist fins el moment era un noiet amb la gorra del rei nikochan amb dues banyes) i intenta parlar amb laleix en xinorri (汉语). Aleshores interve el jordi i li diu quatre coses que accidentalment es converteixen en linici duna extranya pero tendra relacio de dos dies. Si si, a partir daquest moment el xines (BAO JIE) es un integrant mes del grup i sense consulta previa incorpora tambe durant el viatge en bus a dues germanes xineses. En aquest moment som quatre catalans i tres xinesos que no parlen angles i nomes tenen com a interlocutor el jordi. Amb aquest panorama iniciem una caminada entre les terrasses que sallarga durant quatre infinites i caluroses hores. A mig cami tenim noves incorporacions: set dones daparenca mongola i vestit tradicionals sens sumen en el cami al crit de "xampu xampu, momento". Ens diuen que podem dormir a casa seva i les seguim plens de bones intencions. Resultat: acabem embaucats en una casa de fusta al cul del mon entre cuques i alguna rateta (a tot aixo recordeu que tres xinesos amb xancles i bosses de compres del passeig de gracia ens segueixen com si nosaltres sapiguessim on anem). 
 
Despres de diverses baralles aconseguim pactar un preu per dormir i sopar alla i els nostres amics decideixen quedarse tot i lensurt inicial. Finalment lexperiencia ha estat molt divertida i aquest mati hem tornat a fer cami per arribar un altre cop fins LongShen de retorn a Guilin. Dema al mati marxem cap a YangShuo en barca de bambu.  Tenim la sensacio absoluta de fer el turista, pero no qualsevol tipus de turista sino de turista xines. Hem comprat un pack per xinesos i dema ens tindreu en un vaixell de bambu amb un speaker xines ("no english").
 
Us seguirem informant de les nostres peripecies. Una abracada forta a tots aquells fricandos que ens llegiu.
 
els 4 de ZhongLu.    
 

 

Guangzhou + Hong Kong

Hola!

Ja portem uns dies per aquesta banda del mon i la veritat es que de moment no ens podem queixar. Tot ens esta anant molt be i no hem tingut cap entrebanc.

El Jordi i jo vam arribar el dissabte a la tarda a Guangzhou i alla ens vam trobar el Tura que havia arribat el dia abans. El Manuel no hi era pq estava a Hong Kong, pero hi havia els seus amics q ens van fer d'anfitrions a la ciutat. A part, jo m'he trobat amb el Pol Pallas, antic company del Sadako i del que n'havia perdut el contacte des d'aleshores. Sort d'aixo, pq la veritat es q la comunicacio no es gens senzilla ja q ells no parlen res d'angles, i nosaltres no+ tenim el Jordi q parla una mica de xines.

A Guangzhou de moment hi hem passat poques hores ja que diumenge vam agafar el tren cap a Hong Kong. La ciutat esta massificada, hi ha gent per tot arreu. Es com si quasi tots els carrers pels que girem fossin el Portal de l'Angel de Barcelona. Els edificis son la majoria de minim 15 o 20 plantes. Obviament, n'hi ha molts que tenen uns quants pisos mes. Per sort, estan molt organitzats i no has d'esperar gaire enlloc. Aqui parlen angles la majoria o sigui q no hem tingut molts problemes per moure'ns.

Com a anecdotes o coses curioses que ens hem trobat, podem destacar-ne algunes:

- L'"hotel" on estem allotjats te l'espai totalment aprofitat. Estem compartint una habitacio on hi ha un llit individual, i un altre q esta entre individual i llit doble. Diguem q tenim sort q hi ha confianca... A part d'aixo, la dutxa te el wc incorporat. Es a dir, que dins de la mampara de la dutxa hi ha la tassa i la pica. No hi ha manera possible de dutxar-se sense deixar la resta mullat... Un clar exemple d'aprofitament d'espai.

- Vam agafar un taxi per tornar la primera nit despres de fer unes cerveses. Ens vam posar a xerrar amb el taxista i de cop, mentre l'home ens estava parlant, va i es tira un rot de campeonato i es queda tan panxo. Ens va costar uns segons assimilar-ho, pero quan vam entendre que l'home ho havia fet sense cap pudor pq aqui es normal, vam comencar a riure q no podiem parar!

- Caminant pel mig de Hong Kong, i tb de Guangzhou, ja hem vist varies rates. I no son ratetes, son rates que foten un pam com a minim. Suposo q el clima d'aqui, a part d'altres questions com les escombraries al mig del carrer, fa que proliferin mes facilment que a llocs com Barcelona.

- Finalment, ahir quan vam tornar a l'"hotel" ens vam trobar q hi havia un dispositiu policial montat per controlar l'entrada i la sortida de gent de l'edifici. El mes divertit del cas es q per deixar-te sortir de l'edifici et demanaven la documentacio. Un cop comprovaven que la tenies et posaven un segell a la ma pq aixi si tornaves a entrar i volies tornar a sortir no haguessis de passar el tramit. Es a dir, al reves que una discoteca on ensenyes el segell per tornar a entrar. El mes divertit del cas, es que el segell en questio era una mena d'osset de peluix... Molt freak tot plegat!

Hi ha molta mes cosa per explicar, pero de moment crec q ja m'he allargat prou pel primer post. Espero poder-ne posar algun altre d'aqui uns dies (o jo o algu altre del viatge).

Fins aviat!