Hola a tots,
Tenim un nou integrant al grup: el Pere ja ha arribat i per celebrarho vam anar a sopar a un restaurant amb un ambient realment xines. Sala gran, taules rodones, molt soroll, un plat, una tassa de te, un petit bol i els 快子 (bastonets). Menjar tipic cantones, molt plats, barreja de sabors, poca identificacio dels ingredients, preu final total per sis persones: 200 RMB (23 eurus).
Al mati seguent avio cap a Guilin i connexio directa amb el bus que ens havia de portar a les famoses terrasses darros (les fotos adjuntes son daquest lloc). 2 busos, 5 hores i arribem a les portes del parc natural. A la parada de LongShen sens acosta un fricando (paraula del tura per anomenar els freaks, el mes gran dels quals hem vist fins el moment era un noiet amb la gorra del rei nikochan amb dues banyes) i intenta parlar amb laleix en xinorri (汉语). Aleshores interve el jordi i li diu quatre coses que accidentalment es converteixen en linici duna extranya pero tendra relacio de dos dies. Si si, a partir daquest moment el xines (BAO JIE) es un integrant mes del grup i sense consulta previa incorpora tambe durant el viatge en bus a dues germanes xineses. En aquest moment som quatre catalans i tres xinesos que no parlen angles i nomes tenen com a interlocutor el jordi. Amb aquest panorama iniciem una caminada entre les terrasses que sallarga durant quatre infinites i caluroses hores. A mig cami tenim noves incorporacions: set dones daparenca mongola i vestit tradicionals sens sumen en el cami al crit de "xampu xampu, momento". Ens diuen que podem dormir a casa seva i les seguim plens de bones intencions. Resultat: acabem embaucats en una casa de fusta al cul del mon entre cuques i alguna rateta (a tot aixo recordeu que tres xinesos amb xancles i bosses de compres del passeig de gracia ens segueixen com si nosaltres sapiguessim on anem).
Despres de diverses baralles aconseguim pactar un preu per dormir i sopar alla i els nostres amics decideixen quedarse tot i lensurt inicial. Finalment lexperiencia ha estat molt divertida i aquest mati hem tornat a fer cami per arribar un altre cop fins LongShen de retorn a Guilin. Dema al mati marxem cap a YangShuo en barca de bambu. Tenim la sensacio absoluta de fer el turista, pero no qualsevol tipus de turista sino de turista xines. Hem comprat un pack per xinesos i dema ens tindreu en un vaixell de bambu amb un speaker xines ("no english").
Us seguirem informant de les nostres peripecies. Una abracada forta a tots aquells fricandos que ens llegiu.
els 4 de ZhongLu.
Tenim un nou integrant al grup: el Pere ja ha arribat i per celebrarho vam anar a sopar a un restaurant amb un ambient realment xines. Sala gran, taules rodones, molt soroll, un plat, una tassa de te, un petit bol i els 快子 (bastonets). Menjar tipic cantones, molt plats, barreja de sabors, poca identificacio dels ingredients, preu final total per sis persones: 200 RMB (23 eurus).
Al mati seguent avio cap a Guilin i connexio directa amb el bus que ens havia de portar a les famoses terrasses darros (les fotos adjuntes son daquest lloc). 2 busos, 5 hores i arribem a les portes del parc natural. A la parada de LongShen sens acosta un fricando (paraula del tura per anomenar els freaks, el mes gran dels quals hem vist fins el moment era un noiet amb la gorra del rei nikochan amb dues banyes) i intenta parlar amb laleix en xinorri (汉语). Aleshores interve el jordi i li diu quatre coses que accidentalment es converteixen en linici duna extranya pero tendra relacio de dos dies. Si si, a partir daquest moment el xines (BAO JIE) es un integrant mes del grup i sense consulta previa incorpora tambe durant el viatge en bus a dues germanes xineses. En aquest moment som quatre catalans i tres xinesos que no parlen angles i nomes tenen com a interlocutor el jordi. Amb aquest panorama iniciem una caminada entre les terrasses que sallarga durant quatre infinites i caluroses hores. A mig cami tenim noves incorporacions: set dones daparenca mongola i vestit tradicionals sens sumen en el cami al crit de "xampu xampu, momento". Ens diuen que podem dormir a casa seva i les seguim plens de bones intencions. Resultat: acabem embaucats en una casa de fusta al cul del mon entre cuques i alguna rateta (a tot aixo recordeu que tres xinesos amb xancles i bosses de compres del passeig de gracia ens segueixen com si nosaltres sapiguessim on anem).
Despres de diverses baralles aconseguim pactar un preu per dormir i sopar alla i els nostres amics decideixen quedarse tot i lensurt inicial. Finalment lexperiencia ha estat molt divertida i aquest mati hem tornat a fer cami per arribar un altre cop fins LongShen de retorn a Guilin. Dema al mati marxem cap a YangShuo en barca de bambu. Tenim la sensacio absoluta de fer el turista, pero no qualsevol tipus de turista sino de turista xines. Hem comprat un pack per xinesos i dema ens tindreu en un vaixell de bambu amb un speaker xines ("no english").
Us seguirem informant de les nostres peripecies. Una abracada forta a tots aquells fricandos que ens llegiu.
els 4 de ZhongLu.
Jajajaj, que bo, realment el meu somni de cuan vagi a japo es visitar aquest tipus de paisatge, mes rural i tradicional i no tant modern.
ResponEliminaJa seguireu posant coses.
Que grande! Sembla molt divertit el que expliqueu! I está clar que sempre que fas el turista et prenen el pel, aquí i a la Xina. Per cert, no em crec que el Jordi dormís amb les rates ni de broma, que opines Xavi??
ResponEliminaPer tant, començaré a extendre la teoría de que us ho esteu inventant tot, esteu a Castellterçol tot el día amb el photoshop!
Per cert, impagable la visió del Tura (MARC¿?¿?¿) sent disparat i anant com un loco a per una galleda a lo desfassat!
Per cert Pere, 109 al Toefl, mil gràcies pels teus consells (tot i que a algun lloc necessitava un 110, si no m'agafen per una merda de punt del toefl es el seu problema, vaig punxar al writing amb un 24...)
Una abraçada ben forta a tots i no pareu d'escriure al blog! Jo us escric per aquí no per exibisionisme, sinó perque a mi em feia molta ilusió llegir els comentaris, pero si preferiu mail digueu-me.
Aleix: Som a casa, tot ha estat molt bé encara que no hàgim pogut fer cap guerra d'aigua. El 17 i el 18 anem a gastar l'smart box. Les fotos són molt maques, a nosaltres ens va aparèixer la càmera amb la pantalla trencada el primer dia. Una abraçada. Carme
ResponElimina