Bashituai+Tiger Leaping Gorge

Hola a tots de nou,

Portavem tres dies sense tenir internet, d'aqui que no haguem pogut actualitzar el blog ni aportar mes fotos. Per fi hem pogut recuperar-nos una mica avui a Lijiang, despres de tres dies bastant al limit.

 

Us haviem deixat a Shangrila. Despres de passar un dia sencer alla vam sortir de bon mati cami al Tiger Leaping Gorge, una especie de Gran Canyon (el riu circula a uns 2000m d'alcada, mentre que les muntanyes del voltant, que pugen totalment vertical, arriben a mes de 5000m.) Vam comencar agafant un autobus -si al que vam agafar se li pot dir autobus- que ens havia de fer mig cami (3hores), fins un petit poblet amb unes terraces de pedra calcaria semblant a les que existeixen a Turquia. Al bus vam coneixer tres parelles de catalans d'entre 30-40 anys que ens acompanyarien durant tot el dia.

 

LEs terrcaes eren curioses per sobre de tot. Pel lloc on eren i perque eren forca especials. De totes maneres la visita va ser rapideta, i vam baixar al poblet de Bashituai a dinar, acompanyats dels catalans. Despres de dinar van venir les negociacions perque els del poble ens baixessin en furgoneta al poble mes proper al Tiger Leaping Gorge, Daju. Des d'alla nosaltres haviem de comencar a caminar al dia seguent, i el grup de catalans havia de seguir fent cami cap al sur amb altres transports, sense passar pel 'canyon'.

El cabron de la furgo ens va deixar a un poble intermig, de tal manera que no vam tenir mes opcio que fer nit alla, en un antro qualsevol, tots juntets i ben avinguts.

 

Ens llevem el dia seguent a les 7 del mati, ens depsedim dels catalans i ens dirigim a l'infern que teniem per davant. Infern fisic, pero paradis en paisatges i bellesa. En resum: dos dies de travessa per muntanyots amb motxiles de 20kg a l'esquena. El primer dia vam caminar unes 7 hores fins arribar a un hostel en un punt intermig de la travessa, que per sort estava en un lloc fantastic i tambe estava net i cuidat. Les primeres pujades ja ens van matar, pero vam seguir fent l'home fins arribar mes o menys sencers al punt de descans. Alla, agafem forca, mengem i vam fer nit, pensant que el dia seguent ja nomes ens faltava disfrutar la baixada fins a la sortida de la gorja. El tema es que no era tot baixada ni molt menys, i el que havia de ser nomes un goig es va transformar en una petita tortura de 8h de cami. Insisitm, pero, en que les vistes eren alcuinants, i que ha estat una part fantastica del viatge.

 

Petit detall final: despres de les 8h baixada amb furgo fins a Lijiang. Ens trobem la carretera tallada i el condcutor es posa a fer invents per camins de fang per intentar poder avancar. Vam arribar a Lijiang passades les 21h, suficient per trobar un bon hostal on descansar tot el dia. Perque aixo es el que hem fet avui. L'Aleix i el Jordi han anat a passejar, pero un servidor no s'ha pogut ni moure. Ara acabem de sopar, i dema marxarem a mitja tarda cap a Guangzhou, on ens espera el Manu amb ganes, segur, de fotre'ns una mica de canya final. What happens in Guangzhou stays in Guangzhou.

 

Des de Guangzhou creiem que no podrem escriure al blog, aixi que aquesta sera probablement la nostra ultima entrada.

Ens veiem en breus!!!!

 

Petons a tots,

Els 3 petats de Lijiang