Lijiang + Shangrila

Hola a tots,
Per on estavem? A Dali? Vam pujar ja fa 3 dies cap a Lijiang. Lijiang esta a 2400m, es una ciutat molt cuidada i plagada de turistes (xinesos la majoria, pero no per aixo deixa d'agobiar una mica). Tot son carrers estrets, rebossats de botigues, pero totes les cases estan cuidades i fetes amb l'estil tradicional Naxi (nomes la part vella, evidentment, declarat fa uns anys patrimoni de la unesco). I entre els carrers, canals on de tant en tant passen espelmes 'navegant'. 
Vam arribar-hi tard, i despres de negociar amb uns quants hotels en vam agafar un al costat de la placa central a un preu raonable. Despres, sopar i passejadeta per descobrir una mica l'ambient.

El dia seguent vam pujar a un poble proper, Baisha, que tot i ser mes petit i estar menys arreglat mante una mica mes l'essencia del tema, perque el turisme no hi puja. Alla el nostre compi Pejin va coneixer un parell de xinetes molt simpatiques que ens van acompanyar en la visita (una parlava angles, d'aqui que el Pejin s'hi pugues entendre tan be). Vam fer algunes compres al poble aquest, regatejant salvatjament amb un venedor caradura pero que tenia coses collonudes, i despres dinaret tambe molt bo (sempre amb les dues noies). Petita anecdota: mentre dinavem les noies juguen a endivinar la nostra edat. Resultat: Jordi,25; Tura,27; Pere,25; Pejin,35!!!!!!!!!!!!!!!!

A la tarda baixem a Lijiang, i visitem un palau precios i despres el mercat del poble. Especies desconegudes, verdures immenses, ous raros, i un ambient divertit. La nota negativa es que mentre passejavem vam abandonar les nostres amigues (elles compraven) i les vam perdre per sempre mes.... (el Jordi te el seu QQ, no problem). -QQ es el Facebook xino, la maxima atraccio que el Jorge ha trobat en aquest viatge- Posterior sopar i unes copes per despedir al Tura, que ens abandonava al dia seguent. El plan copes tambe va ser curios. Aqui la gent balla, de cop diuen algu pel micro i la pista es buida perque els del bar facin un show lamentable mentre els xinos piquen amb unes fustes contra les taules. I un altre detallet: sempre un policia a la pista de ball que encara no hem descobert que controla...

Al mati seguent visita a un parc de Lijiang que suposodament te unes vistes fantastiques, pero el temps no ens va deixar veure les muntanyes proximes. Despres del parc el Marc va agafar l'autobus cap a l'aeroport, i nosaltres vam anar a l'estacio per marxar cap a Shangrila.

 

Abans de marxar, pero vam dinar en una casa/hostal collonuda, on el Jordi es feia entendre amb la filla dels jefes perque li seguis ensenyant a fer anar el facebook xino en questio. Finalment, autobus cap a Shangrila. 200km fets en 6 hores. No afegire mes comentaris... Bueno, nomes la coneixenca d'un parell de jueves israelis que encara corren per aqui a Shangrila pero que no ens interessen massa.

 

Shangrila es un poble/petita ciutat collonut, molt tranquil, bastant de muntanya (esta a 3200m, per sort de moment sense que aixo ens afecti). Hi ha algun occidental, pero el turisme xines no arriba massivament com fins a Lijiang i s'esta molt millor. A mes esta tot prou cuidat tambe, tan carrers com bars, restaurant i hostals.

Avui ens hem llevat ja aqui, en un hotelet forca decent, i despres de l'esmorzar hem anat a visitar un temple budsita fantastic -de nom impronunciable- perdut en uns prats a uns 5km de la ciutat. Molt maco, ja ensenyarem fotos. I molt tranquil, sense turistes (una de curiosa, una xina de cop i volta se'ns ha posat a parlar en castella, es veu que viu a Gran Canaria). La tarda l'hem passat organitzant els proxims dies i donant votles pel poble. 

 

La veritat es que venen tres dies que prometen, pero ens guardem explicacions per mes endavant. Sortim dema ben d'hora. aixi que bona nit! Quan la connexio i l'ordenador siguin mes rapides prometem penjar alguna foto mes.

 

Records a tots dels -ara ja nomes-  3 de Shangrila.