Shilin + Kunming + Dali

Ja de tornada a Guilin, vam passar una tarda en aquesta ciutat mentre esperavem l'hora a la qual sortia el tren nocturn que ens va portar a Kunming. D'aquesta experiencia poca cosa podem dir: un compartiment amb quatre llits que podiem tancar a la nit i moltes hores estirats escoltant el soroll de les rodes en contacte amb les vies. Potser si que hi ha alguna cosa a destacar i es que la cultura culinaria xinesa penetra tots els ambits de la vida social, inclus els viatges, i es que a cada vago hi ha una petita font d'aigua bullint (aixi com un termo dins de cada compartiment) per poder barrejar amb els noodles dins els envasos de menjar precuinat i que era la base alimentaria de la major part dels xinesos del tren.

 

Just abans d'arribar a Kuming vam baixar a Shilin, o bosc de pedra. Es d'un parc natural que conte un gran conjunt de pedres (o potser monolits?) de grans dimensions de pedra calcaria i que sovint adopten formes que podrien recordar elements quotidians. Tan semblants com poden ser les constellacions i els seus noms. En certa manera podria recordar Montserrat pero ple de xinesos. 

 

A Kunming les hores han estat prou tranquiles ja que es capital provincial amb molta vida al carrer, pero no a l'estil de les grans ciutats del tipus Guangzhou o Hong Kong, sino mes comercial: petites botiguetes al carrer de tot tipus de productes, pells, mejar, herbes...Ja ens ha passat uns quants cops q se'ns acosta un o varis xinorris amb una camera de fotos i ens demana que ens fem una foto amb ell. Tenim dues teories, o be alguns d'ells no estan acostumats a veure occidentals i els hi fa gracia fer-se la foto o be ens confonen amb famosos! Yeah! (Aquesta 2a es bastant descartable). A la tarda de l'altre dia vam estar al parc i tranquilament vam prendre una cervesa, al mes pur estil tercera edat per fer temps abans d'un dels moments claus del viatge: sleeper bus.

 

Sleeper bus es una autocar on en lloc de seients hi ha lliteres, amb l'espai hiperaprofitat. diguem que no es un be de luxe sino mes aviat l'ultima alternativa despres de descartar el tren (tots els bitllets venuts) i l'autobus normal. Entrem doncs i trobem uns llits de metre setanta de llarg per uns 60 cm d'ample i comencen les bromes. Despres d'encaixarnos als llits comencem a sentir gent que s'escura el coll i escup per la finestra i seguim rient. Al final no se qui diu que estem viatjant com les grans estrelles de rock i que per dormir be hem d'adoptar la sensual postura de la maja desnuda, amb les cames a mig estirar, el brac darrera l'esquena i una mica incorporats. Convertits ja en models de Calvin Klein seguim rient com a imbecils fins que el conductor tanca els llums i ens obliga a dormir. 

 

Un cop arribats a Dali i havent trobat hostal, vam superar el cansament i, despres d'un contundent esmorzar, vam decidir anar cap a la muntanya. Dali es un poble en una plana bastant extensa delimitat per un llac i unes muntanyes que arriben als 4000m. Aixi doncs vam agafar un teleferic que ens va portar a mitja muntanya. Des d'alla vam fer un cami semblant a la carretera de les aigues, resseguint la muntanya molt planament. Despres de 14km i unes vistes bastant maques vam arribar a l'altre extrem a on hi havia un temple budista i vm agafar el telecadira per baixar fins al poble. Per la tarda, extremadament cansats vam donar una volta per Dali i els seus carrerons. Un centre historic bastant pintoresc pero molt turistic. Vam anar a visitar una de les poques esglesies catoliques de la xina i alla ens va rebre un dels sacristans. Ens va ensenyar les dependencies i la highlight del viatge va arribar quan el noi ens va preguntar si erem catolics i l'aleix li va respondre: no, no, ja tenim un lloc per dormir.

 

Despres de dutxar-nos i sopar (per 10e els 4) vam decidir fer-nos un massatge. Vam anar a un lloc a on els fan sord-muts i despres de 50min vam sortir com nous (tot i que aquest matiu ens hem aixecat tots com si ens haguessin tundat).

 

Avui hem visitat una zona de Dali que es diu les Tres Pagodes i un temple budista que queda a la falda de la muntanya. El temple es molt gran i tenia unes vistes molt maques sobre el llac.

 

Ara estem esperant el bus a Lijiang, la nostra propera parada ja a 2400m d'alcada.

 

P.D. De les pluges i inundacions ens n'hem assabentat a traves de mails vostres i internet. Aqui ens ha fet un temps molt bo o sigui q per aixo no patiu!